‘El perquè de tot plegat’, un llibre de Quim Monzó

Germán Aliaga
L’autor d’aquest llibre, Quim Monzó (Barcelona, 24 de març de 1952), es considera un del millors autors de la literatura catalana actual. De la seua bibliografia, destaquen en especial els llibres de contes com Vuitanta-sis contes o L’illa de Maians.

El perquè de tot plegat té un total de 30 contes breus, independents els uns amb el altres, en què les relacions humanes entre homes i dones es tracten amb humor i d’una forma molt crítica. Es parla temes con la submissió, el sexe, el matrimoni, l’amor platònic o la infidelitat.

En primer lloc, cal dir que es tracta d’un llibre adreçat a un públic adult, sense cap mena de dubte, doncs, tant el vocabulari (de vegades molt explícit), com els temes tractats (fins i tot poden considerar-se eròtics) són poc apropiats per a un públic més jove. D’altra banda, el vocabulari es adequat, i no utilitza cap tipus de vocabulari específic.

Pel que fa al gènere, no es pot incloure en un gènere en concret, ja que cada conte té unes característiques distintes dels altres. Per exemple, “Pigmalió pertany al gènere eròtic; “¿Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges?”, al humorístic; o fins i tot, “Quarts d’una”, on crec que es fa una barreja de diferents tipus de relat des del misteri fins a l’eròtic. També hi ha contes per a xiquets, com “La bella durment”, “el Gripau”, o “la ventafocs”. Al primer, l’autor conta la curta durada de l’amor a primera vista; a “el Gripau”, la ironia de l’amor platònic; i a un altre capítol, que fa referència al conte de la ventafocs, es tracta el tema de la infidelitat.

Respecte al narrador, és omniscient, ja que coneix tots els pensaments del personatges, els seus desitjos, els seus temors o els seus dubtes. Pel que fa als diàlegs, la majoria són indirectes (“La menstruació”), encara que en alguns capítols trobem l’estil directe (“Quarts d’una“).

Quant als personatges, tots tenen personalitats diferents, i cadascú té la seua forma de pensar, sense que es repetisca ningú en cap capítol. Així mateix, el personatges estan ben descrits, com també totes les situacions en què es veuen envoltats.

Totes les històries són verossímils, pel que fa a cada situació: si una dona vol ser submisa d’un home, sense dubte pensarà com pensa la dona de “La submissió“. El mateix passa en “Vida matrimonial“, en què un matrimoni està avorrit de la seua vida en parella, o a “La immolació“,en què, per amor, un home fa el que la seua dona desitja.

Crec que gràcies a la curta durada de cada conte, la història és molt fàcil d’entendre, molt entretinguda, i no es veu el moment de deixar de llegir. Si bé és cert que, per l’origen català del seu autor, hi ha vocabulari i expressions típiques del català oriental (“t’estimo”, en lloc de “t’estime”, “oi?” en lloc de “veritat?”, etc.), es comprenen tots els contes sense cap tipus de problema.

Però, una cosa que no m’agrada’t d’aquest llibre ha sigut que molts d’aquests contes necessiten, al meu entendre, una continuació per a tindre sentit complet, perquè deixen l’acció massa oberta per al meu gust.

Finalment, he de dir que es un llibre que recomane a tothom que vulga llegir literatura catalana o valenciana, ja que retracta molt bé les relacions humanes entre homes i dones.