Regresa Alicia Roca, la autora de la novela ‘Almost Blue’

Historia juvenil que gira en torno al tráfico de bebés

 

Portada de la novela

Alicia Roca, la autora de la novela romántica adolescente, Almost Blue, se atreve en este libro con una historia un poco más dura, aunque de fácil y rápida lectura con 112 páginas.

Se trata de un relato con la luz que irradia la inocencia juvenil, que se ve marcada por la oscuridad que a veces les llega del mundo corrupto de los adultos.

Mía, Alberto y Rita son los protagonistas de esta historia. Tres desconocidos con vidas unidas por un asunto turbio: bebés robados y falsas madres de acogida.

Este segunda novela para jóvenes de la escritora barcelonesa Alicia Roca podéis encontrarla en castellano y en catalán. Forma parte de las novedades en Literatura Juvenil de Edebé.

¿Qué harías si descubres algo tan atroz e inhumano?

 

Falles i literatura: la novel•la “Trons d’avís” arranca amb una gran acollida entre el públic

L’any literari comença amb força amb la publicació de la primera obra de ficció del professor i periodista Pedro Manchón, gran coneixedor de la festa fallera

És la primera part de la trilogia “Encesa en flama”, una nissaga coral que gira al voltant de les vivències dels habitants de la fictícia vila de Beniana al llarg del darrer segle.

Més enllà de la pròpia festa, les Falles compten amb múltiples vessants artístiques i culturals, com poden ser la música, la llengua o la indumentària. I també la literatura. Amb “Trons d’avís”, l’escriptor Pedro Manchón tracta la condició fallera que impregna la vida d’un poble i de la seua gent al llarg de tot un segle. La novel·la, presentada just abans de Nadal a Benicarló, és un dels títols a tindre en compte en l’entrada literària de l’any nou. A més a més, l’interès del públic per aquest llibre s’ha vist augmentat amb l’arribada del període més intens del calendari faller i la proclamació de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat.

“Estic content perquè sé que va rodant, que va arribant a la gent i que la història va fent camí”, explica Pedro Manchón, “des des del mateix dia de la presentació he rebut molts i bons comentaris al voltant de la novel·la. I això m’anima a seguir perquè veig que no sols s’està venent, sinó que a més es llegeix. Està bé que siga així, perquè d’altra manera no tindria sentit el fet de publicar-la”, afegeix l’autor de “Trons d’avís”.

Concepción Sánchez presenta en Rubí la traducción catalana de su última obra: ‘El poder dels cercles’

La escritora rubinesa Concepción Sánchez ha presentado, esta mañana hacia las 12, en el salón de actos la Biblioteca Municipal de su pueblo la traducción de su última novela, con el título El poder dels cercles. El libro ha sido editado por Bohodón.

La presentación, donde también se ha instalado un puesto de venta de los libros de la autora, ha sido todo un éxito de asistencia.

Sinopsis de la novela:
Un grupo de estudiantes recorre el Barrio Gótico para hacer un trabajo de clase. A tres de ellos, más rezagados, les sorprende un frío intenso y una voz ronca y lejana que traspasa los muros en el carrer del Bisbe.

‘L’ombra del bou’,una entrañable narración del escritor valenciano Manel Alonso

Manel Alonso elabora un retrato costumbrista donde los recuerdos de los ancestros y la figura mitológica del toro confluyen en una elegía sobre la caducidad de la vida

Por: Manuel García
Tengo que agradecer muchas cosas a Manel Alonso,entre otras, que me permitiera publicar mi primera novela infantil, Terra d´esperits, en una editorial llamada Brosquil.

La poesía de Manel, que he reseñado muchas veces, me parece una renovación de ese lenguaje post-romántico que tanta capacidad creativa genera, pues el amor vivido desde la desilusión y el abandono son constantes en muchos de sus poemas.

Ahora este autor valenciano presenta una colección de relatos, L´ombra del bou, publicados por Neopàtria, que refuerzan esa vertiente postromántica de su poesía en una prosa llena de sentimentalismo y de recuerdos entrañables donde lo ficticio y el costumbrismo presentan límites difusos.

Manel Alonso elabora una particular semblanza a la tauromaquia, entendida como uno de esos anclajes que permite que el pasado vuelva a vivirse con una intensidad idílica, como si la escasez, la enfermedad, la opresión y la dureza del entorno fuesen ese material literario que reconcilia al autor con una asfixiante sensación de pérdida del tiempo.

Entrevista al poeta Miquel Català: la nostalgia como crisol de experiencias difusas entre lo real y la ficción

Fuente: Mundodiario

Quizá la poesía en valenciano y catalán están en uno de los mejores momentos de su historia; una generación de autores con un compromiso intelectual y poético con el lenguaje ha surgido desde principios del año 2000. Una enorme madurez y una constante referencia a lo nostálgico definen las obras de Antoni M. Bonet o Manel Alonso. Ahora Miquel nos concede esta entrevista para profundizar aún más en esa concepción compleja y sutil del lenguaje poético que tanto caracteriza a sus tres poemarios publicados.

Por: Manuel García
Què diferencia la poesia d’altres gèneres literaris com la narrativa o el conte?
El conte i la novel·la, entre altres, són gèneres narratius que tenen en comú que conten una història, amb un argument, uns personatges, en un espai i un temps, amb una estructura que normalment presenta un plantejament, un nus i un desenllaç, amb un narrador que explica els fets del relat.

La pragmàtica textual moderna ens parla d’unes propietats textuals, coherència, adequació i cohesió, que vindrien a completar una descripció dels gèneres narratius tan simple. Alguns dels elements d’anàlisi d’aquesta nova visió de la lingüística del text ens seran útils per abordar les relacions entre emissor i receptor, entre autor model i lector model, entre narrador i narratari. El tema i l’estructura narrativa, que doten el text de coherència. Les veus del discurs, el tractament de la variació lingüística (diatopia, diacronia, varietats diastràtiques i registres), la modalització o grau de subjectivisme al text, i altres, fan que el discurs tinga unes característiques d’adequació a la situació comunicativa. La cohesió ve marcada per altres elements, com els connectors o marcadors textuals, els temps verbals, la dixi personal, temporal i espacial, els signes de puntuació… Consideració especial em mereix el tractament dels camps semàntics, les isotopies que recorren els textos que doten de significat global. El text com una unitat de significació.

‘Antologia de Joan Fuster’ de Vicent Terol

Sembla molt complicat fer un resum d’una antologia, però direm que Antologia de Joan Fuster és una recopilació d’assaig, aforismes i articles d’opinió, majoritàriament,  al voltat de la identitat dels valencians.  Però també hi ha altres on parla d’oci, amor, bellesa i altres temes menys elevats. La finalitat de l’autor seria donar la seua opinió de què són els valencians. Després podem parlar de la finalitat de l’antòleg que ha fet la selecció de texts: donar una bona visió de l’obra de Fuster als lectors.

El gros del llibre tracta de establir un raonament sobre per què els valencians no saben identificar el seu ser, però si tenen molt clar allò que no són.  És important dir que l’opinió de Fuster és una mes de les múltiples respostes a la pregunta plantejada. A més a més és molt fàcil contrargumentar a l’autor canviant només algunes paraules. Potser que hi haja gent que no considere ‘claudicació nacional’ no afirmar la seua identitat valenciana al voltant de la llengua o la senyera (amb blau o sense blau). Perquè, si Joan Fuster diu que “València no és tot el País Valencià: es una parcel·la del País Valencià”… Potser aquella gent pense: el valencià i la senyera no són la cultura valenciana, són una parcel·la de la cultura. Cultura valenciana on hauria de tindre un lloc Miguel Hernández, per citar algú. Però el mateix escriptor de Sueca reconeix a un dels seus articles, País Valencià, una singularitat amarga, “no se li acut a ningú pensar que Miguel Hernández, per exemple, ho fos” (valencià).  

Ressenya de ‘Sortir de l’armari lingüístic’, de Ferran Suay y Gemma Sanginés

Germán Aliaga González
D’una banda, Ferran Suay i Lerma (València, 1959) és professor de Psicobiologia a la Universitat de València, i porta a terme una investigació centrada en les respostes dels éssers humans a situacions estressants, com parlar en una llengua minoritzada (entre altes). D’altra, Gemma Sanginés Sáiz (Bilbao, 1970) és llicenciada en Psicologia. Tots dos són membres de la Societat Valenciana de Psicologia, i de Tallers per la Llengua (entitat que es dedica a elaborar i impartir tallers adreçats a fomentar la sensibilitat cap a la diversitat lingüística)

Aquest llibre tracta de descriure i analitzar situacions derivades de l’ús del català a diversos àmbits, i quines son les respostes i reaccions que poden tindre el usuaris de la llengua minoritzada quan es veuen sotmesos a estrès, derivat de l’ús d’aquesta.

‘Mullena’ d’Heribert Vogt

Mullena ofereix un recorregut per la Catalunya (Barcelona, Tortosa) i País Valencià (València, Alcoi) de mitjans de segle XIX, amb el potent rerefons de la revolució industrial, el naixement dels moviments obrers (marxisme, anarquisme) i els nacionalismes del segle XX

«Pel que fa el tema de la versió àrab de la mateixa obra, és difícil per a mi assumir el repte de la traducció. És una obra riquíssima des del punt de vista social, polític, cultural. . . Hi ha molts passatges, expressions que no em veig capaç de convertir a l’àrab sol. Es tracta d’un català poc habitual per a mi i fins i tot per a alguns col · legues nadius…» Abdallah Tagourramt El kbaich, Profesor de árabe a UPF y EOI
Traductor e intérprete.

Dades del llibre

• Nº Pàgines: 549
• Editorial: La Patumaire Edicions
• Mida: 15 x 21 cm
• Llengua: Català/Valencià
• ISBN: 9788494032851
• Any edició: 2013

Sinopsi

Un grup d’homes de procedències diverses juga a cartes en una taverna d’Alcoi. Aquest és el punt de partida d’una narració que ens endinsa al segle XIX, duent-nos a viure-hi la revolució industrial, revoltes populars, repressions, viatges, la pobresa i la riquesa d’aquells dies en què el novell Estat creat el 1714 copiava França, i maldava per construir una nació unitària i monolítica. Arreu d’Europa, l’Estat prenia el relleu a les monarquies absolutes i pervertia el nacionalisme aplicant-hi lleis i fronteres.

Aquest llibre és el primer d’una trilogia que segueix al segle XX, i que potser ens dibuixarà una panoràmica histórica una mica diferent a la que estem acostumats.

«La Bruixa Maruixa» de Enric Lluch

Enric Lluch es uno de los escritores más prestigiosos en nuestro país por sus obras en lengua valenciana con la Editorial Bromera

Datos del libro

• Nº de páginas: 32 págs.
• Editorial: BROMERA
• Lengua: VALENCIANO
• Encuadernación: Tapa dura
• ISBN: 9788498248869
• Año edición: Septiembre de 2012
• Plaza de edición: ALZIRA

Sinopsis

La bruixa Maruixa no deja de meterse en líos. El último ha sido en la casa de chocolate de Hansel y Gretel, donde ha pedido el traslado. ¿Qué hará la bruja Mandona cuando sepa que ha dejado el cuento patas arriba? Este título forma parte de la exitosa colección «El Baúl de los Monstruos», adaptado y ampliado ahora para lectores a partir de nueve años.

Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949) es licenciado en Historia y ha trabajado como docente, aunque actualmente se dedica exclusivamente a la literatura, básicamente para lectores infantiles y juveniles. Ha publicado algunas obras de teatro infantil y unos setenta libros de narrativa, algunos de ellos transcritos al sistema Braille, y traducidos a todas las lenguas del Estado, al francés, inglés y portugués. Sus obras han sido reconocidas por premios de prestigio.

Otras obras del autor. Aquí.