Archivo del sitio

Visita a la Vil·la Joana,última vivienda de Jacint Verdaguer

IMG_20181124_114102

Fuente: DLO

Viajar te permite conocer otros lugares y otras culturas. Y con ellas, otras literaturas Si viajáis hasta Barcelona, podéis aprovechar para hacer una escapada al Parque Natural de la Sierra de Collserola.

Allí, además de disfrutar de un paisaje espectacular, podréis visitar la Vil·la Joana.  Una antigua masía de la parroquia de Vallvidrera, que acogió al escritor catalán Jacint Verdaguer durante los 24 últimos días de su vida. El autor de poemas épicos como La Atlàntida moría de tuberculosis. Lee el resto de esta entrada

Anuncios

Entrevista al poeta Miquel Català: la nostalgia como crisol de experiencias difusas entre lo real y la ficción

entrevista manolo

Fuente: Mundodiario

Quizá la poesía en valenciano y catalán están en uno de los mejores momentos de su historia; una generación de autores con un compromiso intelectual y poético con el lenguaje ha surgido desde principios del año 2000. Una enorme madurez y una constante referencia a lo nostálgico definen las obras de Antoni M. Bonet o Manel Alonso. Ahora Miquel nos concede esta entrevista para profundizar aún más en esa concepción compleja y sutil del lenguaje poético que tanto caracteriza a sus tres poemarios publicados.

Por: Manuel García
Què diferencia la poesia d’altres gèneres literaris com la narrativa o el conte?

El conte i la novel·la, entre altres, són gèneres narratius que tenen en comú que conten una història, amb un argument, uns personatges, en un espai i un temps, amb una estructura que normalment presenta un plantejament, un nus i un desenllaç, amb un narrador que explica els fets del relat.

La pragmàtica textual moderna ens parla d’unes propietats textuals, coherència, adequació i cohesió, que vindrien a completar una descripció dels gèneres narratius tan simple. Alguns dels elements d’anàlisi d’aquesta nova visió de la lingüística del text ens seran útils per abordar les relacions entre emissor i receptor, entre autor model i lector model, entre narrador i narratari. El tema i l’estructura narrativa, que doten el text de coherència. Les veus del discurs, el tractament de la variació lingüística (diatopia, diacronia, varietats diastràtiques i registres), la modalització o grau de subjectivisme al text, i altres, fan que el discurs tinga unes característiques d’adequació a la situació comunicativa. La cohesió ve marcada per altres elements, com els connectors o marcadors textuals, els temps verbals, la dixi personal, temporal i espacial, els signes de puntuació… Consideració especial em mereix el tractament dels camps semàntics, les isotopies que recorren els textos que doten de significat global. El text com una unitat de significació. Lee el resto de esta entrada